Aquesta setmana passada hem estat d'enhorabona!
D'una banda , vam començar dimarts amb un acte d'homenatge a Manuel Pérez Bonfill organitzat des de l
'Institut de Batxillerat de Tortosa, i en el què es va fer especial esment a la seva tasca docent.
Hem pensat que enlloc de redactar un post nou, la millor opció era reproduir l'entrada que en motiu de l'acte ha escrit l'incombustible Emigdi Subirats al seu blog.
Us el reproduïm literalment:
"L'ancià i admirat escriptor tortosí Manuel Pérez i Bonfill, al qual m'agrada referir-me com al nostre professor de sempre, és un dels intel·lectuals ebrencs més prestigiosos, ja que ha exercit un mestratge permanent a les nostres comarques durant anys i panys. He comentat en nombroses ocasions el fet que m'ha influenciat notablement quant a la meua dedicació als estudis literaris de les comarques centrals dels Països Catalans i l'afecció a l'escriptura. De fet, generacions d'estudiants ebrencs han après d'ell a estimar les nostres lletres, la cultura catalana i les arts més diverses. El poeta Albert Roig o els artistes Pere Ponce, Sílvia Sabaté o la desapareguda Mercè Lleixà, són noms importants de la nostra cultura que encapçalen una llarga llista de deixebles seus.
A l'abril de 2009, li vàrem dedicar amb molta il·lusió i enginy la 3a Fira literària Joan Cid i Mulet a l'EMD de Jesús, la qual va inaugurar i va ser-ne el veritable protagonista. Vam organitzar tota mena d'activitats literàries per difondre la seua obra i enlairar la seua persona. Dos de ben significatives varen ser justament l'edició del treball guanyador del darrer premi de treballs de recerca per a alumnes de batxillerat, que l'any anterior havia guanyat l'estudiant Agnès Pegueroles, amb una anàlisi acurada de la seua obra literària i del seu paper com a intel·lectual; l'altra va ser la publicació
d'Abusos del ritual, el seu darrer recull de contes (Pagès editors), del qual en vaig tenir cura conjuntament amb la Dolors Queralt, regidora de cultura de l'EMD Jesús, i vaig tenir l'honor de ser-ne el prologuista. Una setmana després, a la biblioteca municipal de Roquetes, vàrem voler homenatjar el seu vessant social i polític, com a reconeixement al seu paper d'històric lluitador antfranquista, i comptàrem amb la intervenció del professor d'història Lluís Margarit i de l'actuació musical de la cantautora Montse Castellà. Ens quedava pendent encara el reconeixement a la seua faceta com a docent...
De la mà del professor de català Pep Pinyol, vàrem poder tirar endavant el passat 2 de març un emotiu acte que homenatjava el professor de literatura estel·lar de l'Institut de Batxillerat de Tortosa, en el qual va treballar durant més de 30 anys. He usat aquest nom perquè és com ell sol anomenar-lo en públic enlloc del nom oficial del centre. Val a dir que no és un fet casual a causa de la seua militància antifranquista, tot i que no entrarem en detalls en aquest apunt. L'amic Pinyol l'havia preparat a consciència, amb la qual cosa tot havia d'anar sobre rodes. Vaig tenir el goig d'intervenir-hi. No puc descriure els sentiments que m'envoltaven quan anava parlant sobre el professor i la seua passió literària que infonia brillantment als i a les alumnes. Atentament, a les primeres files, ens escoltaven més d'una vintena d'exprofessors/es del centre que havien volgut acompanyar Manolo en un moment tan emotiu, mentre l'acomiadaven amb un fervorós aplaudiment posats en peu. Els escriptors Jesús M. Tibau, Margarita Martínez, l'alumna Verònica Hernández i jo vàrem llegir fragments i versos seus, molt ben acompanyats al piano per l'alumna Duna. L'èxtasi ens havia d'arribar al final amb la lectura d'un poema del llibre
Mostra de poesia de Tortosa (1980) per part de l'aguerrit organitzador Pep Pinyol, que va comptar amb una formidable actuació de dansa, que pretenia homenatjar a la vegada Anna, l'esposa de Manuel Pérez, professora de ballet històrica de la ciutat.
Ens congratulem que el seu institut li retia un homenatge merescudíssim, que ens permetia a la vegada concloure el cicle literat- home d'ideals - docent. Els reconeixements que havien començat a Jesús, població menuda però veritable capital literària ebrenca, passaren per la veïna Roquetes on vàrem voler fer un retrat d'un temps, acabaven en el lloc idoni, on se sent com a casa malgrat vagin passant els dies, els mesos, els anys... El rellotge mai no s'atura, estimat professor...
I tinc el gust de posar el punt i final a aquest apunt, de la mateixa manera que vaig concloure la meua intervenció a l'acte, amb unes paraules que m'eixien de ben dintre el cor: Que visqui, que visqui, que visqui... nostra llengua catalana... que visqui, que visqui, que visqui... la literatura de Manuel Pérez i Bonfill!!!!"
Aquesta setmana passada hem estat d'enhorabona!
D'una banda , vam començar dimarts amb un acte d'homenatge a Manuel Pérez Bonfill organitzat des de l'Institut de Batxillerat de Tortosa, i en el què es va fer especial esment a la seva tasca docent.
Hem pensat que enlloc de redactar un post nou, la millor opció era reproduir l'entrada que en motiu de l'acte ha escrit l'incombustible Emigdi Subirats al seu blog.
Us el reproduïm literalment:
"L'ancià i admirat escriptor tortosí Manuel Pérez i Bonfill, al qual m'agrada referir-me com al nostre professor de sempre, és un dels intel·lectuals ebrencs més prestigiosos, ja que ha exercit un mestratge permanent a les nostres comarques durant anys i panys. He comentat en nombroses ocasions el fet que m'ha influenciat notablement quant a la meua dedicació als estudis literaris de les comarques centrals dels Països Catalans i l'afecció a l'escriptura. De fet, generacions d'estudiants ebrencs han après d'ell a estimar les nostres lletres, la cultura catalana i les arts més diverses. El poeta Albert Roig o els artistes Pere Ponce, Sílvia Sabaté o la desapareguda Mercè Lleixà, són noms importants de la nostra cultura que encapçalen una llarga llista de deixebles seus.
A l'abril de 2009, li vàrem dedicar amb molta il·lusió i enginy la 3a Fira literària Joan Cid i Mulet a l'EMD de Jesús, la qual va inaugurar i va ser-ne el veritable protagonista. Vam organitzar tota mena d'activitats literàries per difondre la seua obra i enlairar la seua persona. Dos de ben significatives varen ser justament l'edició del treball guanyador del darrer premi de treballs de recerca per a alumnes de batxillerat, que l'any anterior havia guanyat l'estudiant Agnès Pegueroles, amb una anàlisi acurada de la seua obra literària i del seu paper com a intel·lectual; l'altra va ser la publicació d'Abusos del ritual, el seu darrer recull de contes (Pagès editors), del qual en vaig tenir cura conjuntament amb la Dolors Queralt, regidora de cultura de l'EMD Jesús, i vaig tenir l'honor de ser-ne el prologuista. Una setmana després, a la biblioteca municipal de Roquetes, vàrem voler homenatjar el seu vessant social i polític, com a reconeixement al seu paper d'històric lluitador antfranquista, i comptàrem amb la intervenció del professor d'història Lluís Margarit i de l'actuació musical de la cantautora Montse Castellà. Ens quedava pendent encara el reconeixement a la seua faceta com a docent...
De la mà del professor de català Pep Pinyol, vàrem poder tirar endavant el passat 2 de març un emotiu acte que homenatjava el professor de literatura estel·lar de l'Institut de Batxillerat de Tortosa, en el qual va treballar durant més de 30 anys. He usat aquest nom perquè és com ell sol anomenar-lo en públic enlloc del nom oficial del centre. Val a dir que no és un fet casual a causa de la seua militància antifranquista, tot i que no entrarem en detalls en aquest apunt. L'amic Pinyol l'havia preparat a consciència, amb la qual cosa tot havia d'anar sobre rodes. Vaig tenir el goig d'intervenir-hi. No puc descriure els sentiments que m'envoltaven quan anava parlant sobre el professor i la seua passió literària que infonia brillantment als i a les alumnes. Atentament, a les primeres files, ens escoltaven més d'una vintena d'exprofessors/es del centre que havien volgut acompanyar Manolo en un moment tan emotiu, mentre l'acomiadaven amb un fervorós aplaudiment posats en peu. Els escriptors Jesús M. Tibau, Margarita Martínez, l'alumna Verònica Hernández i jo vàrem llegir fragments i versos seus, molt ben acompanyats al piano per l'alumna Duna. L'èxtasi ens havia d'arribar al final amb la lectura d'un poema del llibre Mostra de poesia de Tortosa (1980) per part de l'aguerrit organitzador Pep Pinyol, que va comptar amb una formidable actuació de dansa, que pretenia homenatjar a la vegada Anna, l'esposa de Manuel Pérez, professora de ballet històrica de la ciutat.
Ens congratulem que el seu institut li retia un homenatge merescudíssim, que ens permetia a la vegada concloure el cicle literat- home d'ideals - docent. Els reconeixements que havien començat a Jesús, població menuda però veritable capital literària ebrenca, passaren per la veïna Roquetes on vàrem voler fer un retrat d'un temps, acabaven en el lloc idoni, on se sent com a casa malgrat vagin passant els dies, els mesos, els anys... El rellotge mai no s'atura, estimat professor...
I tinc el gust de posar el punt i final a aquest apunt, de la mateixa manera que vaig concloure la meua intervenció a l'acte, amb unes paraules que m'eixien de ben dintre el cor: Que visqui, que visqui, que visqui... nostra llengua catalana... que visqui, que visqui, que visqui... la literatura de Manuel Pérez i Bonfill!!!!" 
un acte entranyable
ResponElimina