Tot un luxe del que vàrem poder guadir el passat divendres 23 de novembre i que hem volgut compartir amb tots vosaltres. Res a dir...
PRESENTACIÓ d’ISABEL-CLARA SIMÓ A LES IV JORNADES DE LES LLETRES D’AMPOSTA
Josep Igual
Ara em pertoca de fer un paper una mica absurd, o redundant, si més no. Ja que vostès ja saben que l’alcoiana Isabel-Clara Simó és una prolífica narradora, capaç de sortir-se’n ben reeixidament en ambicioses juguesques novel·lístiques; com també deuen saber que és un dels pensaments més lúcids, valents i honestos de la nostra intel·lectualitat, i que en el seu darrer llibre, “ El racons de la memòria”, ens ha fet a mans l’impagable regal d’un tast de la seua visió d’aquest països nostrats, del món, de la condició humana, de la vida i la mort, en unes pàgines què, en més d’un tram, arriben a commoure’ns amb la calidesa i fondària humana que ens transmet l’autora de novel·les tan destacades com “Júlia”, “La salvatge”, “Alcoi-Nova York”, “La veïna”, “El professor de música”, “El gust amarg de la cervesa”, “El meu germà Pol” “Adéu-suau” o “El caníbal”. .
Potser tampoc no caldria dir-los que Isabel-Clara Simó ha sabut guanyar milers de lectores i lectors per a la seua obra i per a la nostra literatura. Però potser no tots vostès sabran que, en temps on molt poques veus se’n recordaven de la qualitat del nostre Sebastià Juan Arbó, ella va defensar-lo sempre amb veu alta i diàfana, com té per saludable costum expressar-se.
Per això, entre molts altres mèrits, aquesta nit és d’estricta congruència que l’autora de “El mossèn” ens parle en aquest feu llibresc, que és l’epicentre de la memòria i vindicació del nostre gran clàssic ebrenc.
He d’informar-los que la temàtica que comentarà ara mateix li ha estat demanada gairebé a la carta per l’organització d’aquestes jornades. Feia temps que maduràvem la idea de que una narradora de raça ens parlés d’un narrador de raça. Gràcies a la bona disposició d’Isabel finalment ha estat possible i podem encetar aquestes quartes jornades literàries amb el goig, amb el luxe sempre nutritiu de l’oralitat tan rica, amena, i fins pedagògica quan cal ser-ho, de la Isabel-Clara Simó.
