Aquest passat divendres dia 20, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, vam poder gaudir d'un magnífic expectacle literari a càrrec de l'alumnat de l'Institut Sòl-de-Riu d'Alcanar . Es tractava de posar en boca dels joves d'avui en dia la Poesia de Gerard Vergés, mostra sublim dels i les poetesses més actuals de les nostres terres. Hem cregut més que interessant de donar a conèixer aquest magnífic treball i aprofitar per a felicitar públicament el professor Tomás Camacho pel seu procés d'ensenyament i per la seva implicació en la tasca docent que evidentment va més enllà de la part professional. http://www.youtube.com/watch?v=wt6jqM7GkWQ 1a part: http://www.youtube.com/bibliotecaiesalcanar#p/a/u/2/wkEjycL0nXM 2a part: http://www.youtube.com/bibliotecaiesalcanar#p/a/u/1/jHuklq7W7Hc 3a part: http://www.youtube.com/bibliotecaiesalcanar#p/a/u/0/kAxnJtUhWAE Material complementari:http://www.youtube.com/watch?v=eiBv_09Cufw Esperem que sigui del vostre interès!

Josep Igual presentant a Isabel-Clara Simó

Tot un luxe del que vàrem poder guadir el passat divendres 23 de novembre i que hem volgut compartir amb tots vosaltres. Res a dir...

PRESENTACIÓ d’ISABEL-CLARA SIMÓ A LES IV JORNADES DE LES LLETRES D’AMPOSTA Josep Igual

Ara em pertoca de fer un paper una mica absurd, o redundant, si més no. Ja que vostès ja saben que l’alcoiana Isabel-Clara Simó és una prolífica narradora, capaç de sortir-se’n ben reeixidament en ambicioses juguesques novel·lístiques; com també deuen saber que és un dels pensaments més lúcids, valents i honestos de la nostra intel·lectualitat, i que en el seu darrer llibre, “ El racons de la memòria”, ens ha fet a mans l’impagable regal d’un tast de la seua visió d’aquest països nostrats, del món, de la condició humana, de la vida i la mort, en unes pàgines què, en més d’un tram, arriben a commoure’ns amb la calidesa i fondària humana que ens transmet l’autora de novel·les tan destacades com “Júlia”, “La salvatge”, “Alcoi-Nova York”, “La veïna”, “El professor de música”, “El gust amarg de la cervesa”, “El meu germà Pol” “Adéu-suau” o “El caníbal”. . Potser tampoc no caldria dir-los que Isabel-Clara Simó ha sabut guanyar milers de lectores i lectors per a la seua obra i per a la nostra literatura. Però potser no tots vostès sabran que, en temps on molt poques veus se’n recordaven de la qualitat del nostre Sebastià Juan Arbó, ella va defensar-lo sempre amb veu alta i diàfana, com té per saludable costum expressar-se. Per això, entre molts altres mèrits, aquesta nit és d’estricta congruència que l’autora de “El mossèn” ens parle en aquest feu llibresc, que és l’epicentre de la memòria i vindicació del nostre gran clàssic ebrenc. He d’informar-los que la temàtica que comentarà ara mateix li ha estat demanada gairebé a la carta per l’organització d’aquestes jornades. Feia temps que maduràvem la idea de que una narradora de raça ens parlés d’un narrador de raça. Gràcies a la bona disposició d’Isabel finalment ha estat possible i podem encetar aquestes quartes jornades literàries amb el goig, amb el luxe sempre nutritiu de l’oralitat tan rica, amena, i fins pedagògica quan cal ser-ho, de la Isabel-Clara Simó.

Assistim a la presentació d' "Una sortida digna"

Aquesta mateixa tarde hem pogut assistir a l'entranyable presentació del darrer recull de contes de Jesús Ma Tibau "Una sortida digna"

Hem tingut la sorpresa de descobrir que es tracta d'una selecció de contes curts que giren al voltant de la mort, entesa des d'una vessant ben especial, a la què habitualment ens té acostumats Jesús.

Tibau ha destacat l'encert de la imatge que il.lustra la portada així com també ha parlat sobre el títol, inspirat en una de les cançons de Jesús Fuster.

La presentació , a càrrec de Josep Igual, ha estat plena de moments especials com la lectura d'algun dels contes de Jesús a càrrec de l'escriptor Vicent Pellicer ,

A la presentació han acudit molts companys del Club de Lectura de Jesús coordina a la Bibliotcea Marcel.lí Domingo , així com també amb la presència a l'acte del Sr.Gerard Vergès.

Li desitgem tota la sort en aquesta nova empresa que ara inicia i el felicitem per endavant per la sort que de ben segur tindrà, s'ho mereix .

EL BRUIXOT SERRET

No fa massa dies ,explicava als meus alumnes un conte on els protagonistes eren el bruixot Culdegot i en Blai ,el petit xai. En el conte es descobreix com el bruixot ,amb els seus trucs ,havia aconseguit convertir l’alzina on vivia ,petita com un cau de mussol , en un gran castell. Aquesta és la sensació que hom experimenta en entrar ,per primer cop ,dins la Llibreria Serret. De fora dóna la impressió de ser un petit cau ,un reducte quimèric on s’esmuny l’Octavi ,però de cop i volta ,en entrar, la gran quantitat i qualitat dels llibres presents, la diversitat de la seva temàtica i potser fins i tot l’atapeïment que caracteritza cadascun dels seus racons ,aconsegueixen transformar ,des del mateix moment que es travessa el llindar de la porta ,al visitant en lector. Aquests són alguns dels trucs que el caracteritzen. Ara bé, no sols de màgia viu l’home ,i és per això que darrera d’aquesta aparent casualitat o confluència supèrflua de diferents factors aleatoris ,s’esdevé una manera de fer les coses molt pensada ,molt concreta i definida i que segueix un camí perfectament traçat amb un principi i un final ben definits. Qualitats com la constància, el treball, l’idealisme, la consciència clara de territori, la generositat, el compromís i el rigor ,entre d’altres ,caracteritzen el dia a dia d’aquest senzill home en aparença ,però Homenot amb totes les lletres en quant a vàlua i transcendència. El meu amic Manel Ollé ,cada cop que ens trobem ,sempre em diu: -Dolors ,per a poder fer cultura s’han de complir dos condicions: la generositat i el rigor. En aquest cas a més ,s’uneix també un concepte ben entès de món global on no existeixen distàncies, i on les noves tecnologies han aconseguit de trencar barreres i d’obrir noves vies de comunicació. Aquesta ubiqüitat ,considerada com una propietat només atribuïble als éssers sobrenaturals ,queda reflectida i present en la seua persona ,potser en esperit virtual ,però en definitiva en esperit Serret. Bona prova de tot plegat l’hem pogut gaudir ,en primera persona, com a organitzadors de la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, on Octavi ha estat present des del mateix moment de la seua gestació esdevenint-ne un element actiu i dinamitzador i col.laborant ,des de tots els fronts possibles ,a aconseguir la consolidació d’aquest certamen. El premi que li atorguen, va més enllà de ser un premi cultural .Baix el meu punt de vista correspon a un premi al treball entès com a eina per a construir un País, amb una idea clara de territori i projecte de futur. Molts haurien d’aprendre d’aquest posicionament i tots en sortiríem guanyant. Prou falta ens fa ,amb les que corren arreu. Enhorabona Octavi! A tu i a tots els teus. Dolors Queralt i Moreso Regidora de Cultura de Jesús.Membre de la Comissió organitzadora de la Fira Literària Joan Cid i Mulet

FELICITATS JESÚS

Ens acabem d'assabentar que el nostre company Jesús Mª Tibau, present ahir mateix a l'acte de presentació de Lletres de casa, ha estat guardonat amb el premi Blogs Catalunya en l'àmbit literari.

Aquest premi unit a altres circumstàncies que acompanyen el dia a dia de les nostres lletres ens anima i ens dóna la força que necessitem per continuar endavant .

Aquest premi se li ha atorgat pel seu treball sense descans al capdavant del blog literari "Tens un racó" , però són molts altres els àmbits en els què Jesús està treballant, com ara la publicació de llibres recents tant de poesia com de conte curt, la col.laboració en qualsevol acte de caire literari que es celebri a menys de 300Km de casa seua , la presència activa dins la comissió de la Fira Literària Joan Cid i Mulet o la seva recent incorporació com a comentarista radiofònic en el programa La Pèrgola , per posar alguns exemples.

Volem felicitar Jeús Mª Tibau molt sincerament per la feina seriosa, incansable i constructiva que està realitzant i animar-lo a continuar endavant.

Enhorabona amic!

Lletres de casa ...i a casa

Amb motiu de l'acte literari que dijous hem preparat a Jesús, creiem que el més adient és publicar l'escrit que l'Emigdi Subirats ha penjat al seu blog sobre la presentació.

Hem anomenat l'apunt Lletres de casa...i a casa ja que estem d'enhorabona al poder comptar entre els poetes presents al recopilatori a dos jesusencs, el Vicent Pellicer i la Cinta Moreso. Us esperem a totes i a tots ja que a més de la presentació a càrrec d'en Gerard Vergés, també podreu gaudir d'un recital musical a càrrec de diferents poetes acompanyats a la flauta travessera per la Cinta Blasco. Recordeu:

DIJOUS 1 D'OCTUBRE A LA BIBLIOTECA DE JESÚS

20:00h

-PUNT@JOVE-

Després de la presentació de l'antologia Lletres de Casa (antologia de poetes ebrencs al Serret blog) que va tenir lloc a la Casa Ametller de Barcelona a principis de juliol, tindrà lloc al Punt Jove de l'EMD de Jesús la següent presentació a les Terres de l'Ebre, el proper dijous 1 d'octubre a les 20 hores. Hem de destacar el fet que se celebrarà en el marc de les festes majors d'hivern de la població, mostra de la boníssima feina cultural que es realitza des de la regidoria de cultura. Em va complaure moltíssim poder ser el compilador d'aquesta antologia a partir de versos que omplen el Serret blog, http://serretllibres.com/autorsebrencs, que ha posat a disposició de qualsevol persona amb anhel literari l’Octavi Serret, de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya), tot un motor cultural del territori. Vam aconseguir reunir moltes veus poètiques de les comarques centrals dels Països Catalans, des de poetes històrics i consagrats a veus més noves que estan entrant en força al panorama poètic actual. Cal destacar aquest fet veritablement innovador, atès que l’ús de les noves tecnologies ens ha permès aplegar tot un seguit de poemes de veus diverses que han estat difosos a través d’aquest diari on line a internet. També estem preparant una altra presentació a Amposta (Montsià), en el marc de la trobada d'escriptors que se celebrarà a la biblioteca Sebastià Juan Arbó al mes d'octubre. Fins ara, havien vist la llum dos llibres semblants de narrativa curta: El riu que parla (Aeditors), de El Perelló (Baix Ebre), i EbreBlook (Cossetània edicions), de Valls (Baix Camp). Aquest nou projecte, amb regust poètic, ha rebut el vist-i-plau de March Editors, de El Vendrell (Baix Penedès). També ens hem de felicitar, llavors, del fet que aquestes tres empreses editorials, situades en comarques diverses de la demarcació, hagin volgut col·laborar molt activament en la difusió de les nostres lletres, i hagin acceptat un mitjà electrònic relativament nou com és un blog (on aniran apareixent) com a eina central per a la composició d’un llibre amb el format tradicional. Els diversos poetes i poetesses ens han facilitat la feina, ja que ens han fet arribar les seues creacions poètiques puntualment, i han mostrat una molt bona predisposició en formar part d’aquesta nova antologia. No podem d’amagar que se’ns presentava un problema estructural. Alguns dels poetes participants porten a terme una carrera literària contrastada, amb la qual cosa ens era difícil poder fer una selecció dels diversos poemaris publicats. Vàrem creure oportú demanar-los poemes inèdits, per tal de donar més coherència a l’antologia. Som conscients, però, que presentem un nombre reduït de poemes per autor (una mitjana de dos) per tal de fer-nos a la idea de l’estil conreat pels nostres cantors. El resultat és que hem aconseguit aplegar algunes de les més reconegudes veus poètiques de les comarques centrals dels Països Catalans. Aquesta antologia porta intrínseca el seu arrelament a l’Ebre, al Matarranya,a la resta de comarques de la Franja de ponent. Podrem trobar i llegir veus de Mequinensa i Vinaròs, de La Freixneda i Campredó, d’Amposta i Beseit, de Flix i Benicarló... provinents de poetes consagrats i d’altres de novells... No és una antologia estrictament territorial, però. Tot i que el gruix de poemes és provinent d’autors d’aquesta xicoteta república literària i lingüística que conformen Matarranya-Ebre- Maestrat, part de l’antiga i històrica Ilercavònia, mai no concebem el fet poètic com una arma per anar situant fronteres i hem inclòs alguns autors del Priorat i d’altres comarques d’arreu dels Països Catalans. Volem reivindicar els nostres autors, el nostre treball literari, però la poètica no entén de fronteres. Encara seria molt menys lícit en un bloc d’internet que està obert a la participació de tots els literats, sense importar el seu origen geogràfic. El treball literari que es porta a terme a la Franja de ponent és molt remarcable, també quant a la recuperació de l’ús escrit de la nostra llengua. Malgrat que no s’ha aprovat la Llei de llengües d’Aragó, i que la classe política sembla que vulgui tirar en orris tot un treball cultural de notable categoria i interès, a les comarques catalanoparlants d’adscripció aragonesa s’està fent un treball literari i cultural de primer ordre. El poeta per excel·lència de les terres del Matarranya és Desideri Lombarte, de Pena-roja de Tastavins, que ha influenciat notablement els seus contemporanis, aquells que el varen conèixer, i també les noves generacions. Ell va sembrar la llavor de la qual s’estan recollint fruits molt interessants. Era l’exemple veritable de poeta arrelat a la terra, que cantava al paisatge i a les tradicions, que recuperava paraules del poble. Una persona que va escriure milers de versos i que ha esdevingut tot un emblema d’unes lletres i d’un territori. Els poetes de la Franja que prenen part en l’antologia procedeixen de Mequinensa i del Matarranya.Aquesta Mequinensa lletrada, amb regust a Ebre, amb regust a Montcada, ens apropa versos de poetes com Marià López Lacasa i Hèctor B. Moret, dos poetes consagrats que han portat una trajectòria magnífica dintre de les nostres lletres. Del Matarranya ens arriben noves veus com Juli Micolau o Josep Guàrdia, que ens reafirmen en les possibilitats poètiques i literàries d’un territori, amb gent que fa versos i que vol recuperar la llengua tant com puguin. La veïna comarca del Priorat també té arrels ilercavones. Les fronteres polítiques col·loquen la terra en administracions diverses. La literatura i la llengua no n’entén de fronteres. A principis del segle XX revistes com Priorat portaven la veu de la terra a la literatura. Salvador Estrem i Fa, fill de Falset, conegut com al poeta del Priorat, col·laborava en revistes com la històrica El Llamp de Gandesa, i feia territori i creia en la pàtria catalana. En ple segle XXI Jordi Martí, de Marsà, Jesús M. Tibau de Cornudella de Montsant, i Jesús Fusté de Pradell de la Teixeta, canta els nostres poemes i composa poesia viva d’alt nivell. Unes veus que volíem incorporar i difondre, que formen part de la nostra cultura mil·lenària. El riu Sènia no es cap frontera, no ho pot ser. La veu del Maestrat en s arriba amb força. Hi ha connexions lingüyístiques i culturals. Recordem un gran poeta com Manel Garcia Grau, de Benicarló, que ens va deixar massa jove, i que tenia un ànim de rebel·lia que ens necessitava. Recordem poetes com Borràs i Jarque, Joan-Elies Adell és membre del grup dels Imparables que ha revolucionat la poètica catalana. A vegades m’he referit a ell com al nostre imparable. Ha guanyat nombrosos premis i és una de les veus a remarcar. Sortosament, el nivell literari de les Terres de l’Ebre ha anat incrementant. El franquisme va voler silenciar veus, va produir un fort exili interior que varen sofrir milers de literats. La revista Gèminis als anys 1950 van voler fer una mica de llum en un moment d’extrema foscor. La veu de Manel Pérez i Bonfill, de Zoraida Burgos, de Gerard Vergés porten el nostre imaginari. Es tracta de poesia viva, de qualitat, d’autors immensos que han sofert molt i que tenen moltes coses a transmetre. Tots ells són els nostres veritables referents actuals que cal potenciar. Les noves generacions ens han permet conèixer veus noves, autors diversos amb mestratge. L’Albert Roig és el més consagrat d’aquests poetes. Amb el Carles Riba a la butxaca, és un ràpsoda immens d’un home que porta la poètica a la sang. Les noves generacions ens aporten veus com Marià Lleixà, del Mas de Barberans, Joan Todó, de la Sènia, Andreu Subirats de Tortosa. Tots ells amb una qualitat contrastada que ens permet notar un treball poètic magnífic aquí a casa nostra. Estem en un bon moment de difusió literària. Les diverses fires del llibre, programes radiofònics, blogs literaris i webs de difusió literàira, ens fan ser optimistes quant al futur. S’està creant un bon clima de col·laboració entre nosaltres. Aquesta antologia és fruit de la creativitat, la motivació i la col•laboració de tots plegats. Les lletres ebrenques mereixen la seua difusió. Endavant les atxes!!! EXTRET DEL BLOG LLETRES EBRENQUES D'Emigdi Subirats i Sebastià

JESÚS MONCADA

Aquest octubre tindrem el goig de poder aprofundir en la figura de l’escriptor JESÚS MONCADA amb dues activitats que s’han programat conjuntament. Jesús Moncada (Mequinensa, Baix Cinca, 1941 - Barcelona, 2005) narrador i traductor. En la seva obra recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l'antiga població de Mequinensa -ara soterrada sota les aigües del riu Ebre-. Autor dels llibres de contes, Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999) i de les novel·les, Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997). Entre els guardons que ha merescut la seva obra hi ha el premi Joan Crexells, el premi Nacional de la Crítica, el premi Ciutat de Barcelona, el de la Crítica Serra d'Or. Va ser distingit amb el Premi dels Escriptors Catalans a la qualitat del conjunt de la seva obra (2001) i la Creu de Sant Jordi (2001). Les seves obres han estat traduïdes a una dotzena de llengües. El mateix autor va traduir un nombre considerable d'obres del castellà, del francès i de l'anglès. Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Amb la voluntat d’aproximar-nos a aquest escriptor ebrenc tant reeixit us convidem a participar de la tarde literària amb el següent programa:

DIMECRES 14 D’OCTUBRE 19:00h Visita comentada a l’exposició “Jesús Moncada” de la Diputació de Tarragona. Sala d’exposicions del Claustre de la Inmaculada 19:30h Sessió del Club de Lectura Amb la novel.la “Calaveres Atònites” de Jesús Moncada. Coordinació de Mònica Sales. Biblioteca del Punt@Jove.