Lletres de casa ...i a casa

Amb motiu de l'acte literari que dijous hem preparat a Jesús, creiem que el més adient és publicar l'escrit que l'Emigdi Subirats ha penjat al seu blog sobre la presentació.

Hem anomenat l'apunt Lletres de casa...i a casa ja que estem d'enhorabona al poder comptar entre els poetes presents al recopilatori a dos jesusencs, el Vicent Pellicer i la Cinta Moreso. Us esperem a totes i a tots ja que a més de la presentació a càrrec d'en Gerard Vergés, també podreu gaudir d'un recital musical a càrrec de diferents poetes acompanyats a la flauta travessera per la Cinta Blasco. Recordeu:

DIJOUS 1 D'OCTUBRE A LA BIBLIOTECA DE JESÚS

20:00h

-PUNT@JOVE-

Després de la presentació de l'antologia Lletres de Casa (antologia de poetes ebrencs al Serret blog) que va tenir lloc a la Casa Ametller de Barcelona a principis de juliol, tindrà lloc al Punt Jove de l'EMD de Jesús la següent presentació a les Terres de l'Ebre, el proper dijous 1 d'octubre a les 20 hores. Hem de destacar el fet que se celebrarà en el marc de les festes majors d'hivern de la població, mostra de la boníssima feina cultural que es realitza des de la regidoria de cultura. Em va complaure moltíssim poder ser el compilador d'aquesta antologia a partir de versos que omplen el Serret blog, http://serretllibres.com/autorsebrencs, que ha posat a disposició de qualsevol persona amb anhel literari l’Octavi Serret, de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya), tot un motor cultural del territori. Vam aconseguir reunir moltes veus poètiques de les comarques centrals dels Països Catalans, des de poetes històrics i consagrats a veus més noves que estan entrant en força al panorama poètic actual. Cal destacar aquest fet veritablement innovador, atès que l’ús de les noves tecnologies ens ha permès aplegar tot un seguit de poemes de veus diverses que han estat difosos a través d’aquest diari on line a internet. També estem preparant una altra presentació a Amposta (Montsià), en el marc de la trobada d'escriptors que se celebrarà a la biblioteca Sebastià Juan Arbó al mes d'octubre. Fins ara, havien vist la llum dos llibres semblants de narrativa curta: El riu que parla (Aeditors), de El Perelló (Baix Ebre), i EbreBlook (Cossetània edicions), de Valls (Baix Camp). Aquest nou projecte, amb regust poètic, ha rebut el vist-i-plau de March Editors, de El Vendrell (Baix Penedès). També ens hem de felicitar, llavors, del fet que aquestes tres empreses editorials, situades en comarques diverses de la demarcació, hagin volgut col·laborar molt activament en la difusió de les nostres lletres, i hagin acceptat un mitjà electrònic relativament nou com és un blog (on aniran apareixent) com a eina central per a la composició d’un llibre amb el format tradicional. Els diversos poetes i poetesses ens han facilitat la feina, ja que ens han fet arribar les seues creacions poètiques puntualment, i han mostrat una molt bona predisposició en formar part d’aquesta nova antologia. No podem d’amagar que se’ns presentava un problema estructural. Alguns dels poetes participants porten a terme una carrera literària contrastada, amb la qual cosa ens era difícil poder fer una selecció dels diversos poemaris publicats. Vàrem creure oportú demanar-los poemes inèdits, per tal de donar més coherència a l’antologia. Som conscients, però, que presentem un nombre reduït de poemes per autor (una mitjana de dos) per tal de fer-nos a la idea de l’estil conreat pels nostres cantors. El resultat és que hem aconseguit aplegar algunes de les més reconegudes veus poètiques de les comarques centrals dels Països Catalans. Aquesta antologia porta intrínseca el seu arrelament a l’Ebre, al Matarranya,a la resta de comarques de la Franja de ponent. Podrem trobar i llegir veus de Mequinensa i Vinaròs, de La Freixneda i Campredó, d’Amposta i Beseit, de Flix i Benicarló... provinents de poetes consagrats i d’altres de novells... No és una antologia estrictament territorial, però. Tot i que el gruix de poemes és provinent d’autors d’aquesta xicoteta república literària i lingüística que conformen Matarranya-Ebre- Maestrat, part de l’antiga i històrica Ilercavònia, mai no concebem el fet poètic com una arma per anar situant fronteres i hem inclòs alguns autors del Priorat i d’altres comarques d’arreu dels Països Catalans. Volem reivindicar els nostres autors, el nostre treball literari, però la poètica no entén de fronteres. Encara seria molt menys lícit en un bloc d’internet que està obert a la participació de tots els literats, sense importar el seu origen geogràfic. El treball literari que es porta a terme a la Franja de ponent és molt remarcable, també quant a la recuperació de l’ús escrit de la nostra llengua. Malgrat que no s’ha aprovat la Llei de llengües d’Aragó, i que la classe política sembla que vulgui tirar en orris tot un treball cultural de notable categoria i interès, a les comarques catalanoparlants d’adscripció aragonesa s’està fent un treball literari i cultural de primer ordre. El poeta per excel·lència de les terres del Matarranya és Desideri Lombarte, de Pena-roja de Tastavins, que ha influenciat notablement els seus contemporanis, aquells que el varen conèixer, i també les noves generacions. Ell va sembrar la llavor de la qual s’estan recollint fruits molt interessants. Era l’exemple veritable de poeta arrelat a la terra, que cantava al paisatge i a les tradicions, que recuperava paraules del poble. Una persona que va escriure milers de versos i que ha esdevingut tot un emblema d’unes lletres i d’un territori. Els poetes de la Franja que prenen part en l’antologia procedeixen de Mequinensa i del Matarranya.Aquesta Mequinensa lletrada, amb regust a Ebre, amb regust a Montcada, ens apropa versos de poetes com Marià López Lacasa i Hèctor B. Moret, dos poetes consagrats que han portat una trajectòria magnífica dintre de les nostres lletres. Del Matarranya ens arriben noves veus com Juli Micolau o Josep Guàrdia, que ens reafirmen en les possibilitats poètiques i literàries d’un territori, amb gent que fa versos i que vol recuperar la llengua tant com puguin. La veïna comarca del Priorat també té arrels ilercavones. Les fronteres polítiques col·loquen la terra en administracions diverses. La literatura i la llengua no n’entén de fronteres. A principis del segle XX revistes com Priorat portaven la veu de la terra a la literatura. Salvador Estrem i Fa, fill de Falset, conegut com al poeta del Priorat, col·laborava en revistes com la històrica El Llamp de Gandesa, i feia territori i creia en la pàtria catalana. En ple segle XXI Jordi Martí, de Marsà, Jesús M. Tibau de Cornudella de Montsant, i Jesús Fusté de Pradell de la Teixeta, canta els nostres poemes i composa poesia viva d’alt nivell. Unes veus que volíem incorporar i difondre, que formen part de la nostra cultura mil·lenària. El riu Sènia no es cap frontera, no ho pot ser. La veu del Maestrat en s arriba amb força. Hi ha connexions lingüyístiques i culturals. Recordem un gran poeta com Manel Garcia Grau, de Benicarló, que ens va deixar massa jove, i que tenia un ànim de rebel·lia que ens necessitava. Recordem poetes com Borràs i Jarque, Joan-Elies Adell és membre del grup dels Imparables que ha revolucionat la poètica catalana. A vegades m’he referit a ell com al nostre imparable. Ha guanyat nombrosos premis i és una de les veus a remarcar. Sortosament, el nivell literari de les Terres de l’Ebre ha anat incrementant. El franquisme va voler silenciar veus, va produir un fort exili interior que varen sofrir milers de literats. La revista Gèminis als anys 1950 van voler fer una mica de llum en un moment d’extrema foscor. La veu de Manel Pérez i Bonfill, de Zoraida Burgos, de Gerard Vergés porten el nostre imaginari. Es tracta de poesia viva, de qualitat, d’autors immensos que han sofert molt i que tenen moltes coses a transmetre. Tots ells són els nostres veritables referents actuals que cal potenciar. Les noves generacions ens han permet conèixer veus noves, autors diversos amb mestratge. L’Albert Roig és el més consagrat d’aquests poetes. Amb el Carles Riba a la butxaca, és un ràpsoda immens d’un home que porta la poètica a la sang. Les noves generacions ens aporten veus com Marià Lleixà, del Mas de Barberans, Joan Todó, de la Sènia, Andreu Subirats de Tortosa. Tots ells amb una qualitat contrastada que ens permet notar un treball poètic magnífic aquí a casa nostra. Estem en un bon moment de difusió literària. Les diverses fires del llibre, programes radiofònics, blogs literaris i webs de difusió literàira, ens fan ser optimistes quant al futur. S’està creant un bon clima de col·laboració entre nosaltres. Aquesta antologia és fruit de la creativitat, la motivació i la col•laboració de tots plegats. Les lletres ebrenques mereixen la seua difusió. Endavant les atxes!!! EXTRET DEL BLOG LLETRES EBRENQUES D'Emigdi Subirats i Sebastià